Les coses pel seu nom

¿VULVA O CONY?

Que mania tenim a “canviar el nom” als genitals externs amb apel·latius o diminutius. Com si la paraula VAGINA o PENIS ens fes vergonya o por.

Et proposo un exercici. Agafa paper i boli i escriu totes les paraules que se t’acudeixin per nomenar la vagina. Segur que et surten més de 10 o fins i tot 15. Fes el mateix amb altres parts del cos, els ulls, la cara, els braços … És gairebé impossible trobar més de 3 paraules per a aquestes zones del cos.

Tenim llistes interminables per dirigir-nos a aquesta zona que evitem pronunciar: cargolet, patata, figa, cova, petxina, cloïssa … .pitilín, mànega, trompa, verga, xiulet …. Fins li han dedicat una cançó al penis !! “Té noms mil, el membre viril”

a las cosas por su nombrePot resultar inofensiu fins i tot divertit, però cal tenir molta cura. Trucar a cada part del seu cos pel nom que li pertany té real importància, en els nens sobretot els ajuda a aconseguir un bon control dels seus esfínters, si pot dirigir-se si els fa mal aquesta part del cos o si han presentat algun abús sexual.

Cal parlar del penis i de la vagina com parlem de l’orella o del colze, amb total normalitat perquè no deixa de ser una altra part del nostre cos. Els nens no han de veure-ho com una cosa prohibit o brut, segurament hagi estat la mare o el pare que s’hagi posat vermell en pronunciar: vagina, quan la nena li dóna absolutament igual dir-vagina o “cargolet”.

Evoquem els nostres prejudicis als nostres nens, els donem una visió dels genitals lluny de la realitat, evitant en ocasions un desenvolupament adequant en l’etapa sexual.

La PARAULA és l’eina indispensable per construir la realitat. Amb la paraula descrivim successos, sentiments, pensaments …. D’aquesta manera quan no aconseguim dir alguna cosa pel seu nom, ocultem la realitat, aquest moment, aquesta part del cos.

Lo que no nom no existèix

A més d’ocultar, li traiem sensibilitat, és a dir, és com si allà no hi fos, les nostres neurones no enviessin ni rebran tanta informació d’aquella part del cos i per tant serà oblidada, desconeguda, traslladada a un segon pla.

Deixem de dirigir-nos als nostres genitals amb pudor, fàstic o por. Deixem que els nens explorin i experimentin amb el seu cos, cridem a les coses PEL SEU NOM.

Autora: Jennifer de la Hoz Guirao (Fisioterapeuta especialista en Suelo Pélvico)